La història dels scooters

La primera motocicleta del món que es va apropar a un patinet va aparèixer l'any 1911, inventada pels holandesos. En comparació amb les motocicletes a cavall, els patinets fan que els passatgers se sentin més còmodes, ja que poden mantenir les cames juntes com conduir un cotxe. Curiosament, al principi, hi havia un volant de cotxe davant de la carrosseria del patinet. Si les motocicletes fabricades a Alemanya s'assemblen als carruatges, els patinets fabricats pels holandesos semblen cotxes de dues rodes.
Després d'estar als Països Baixos, els nord-americans també van fabricar un nou tipus de scooter. El seu disseny innovador va ser eliminar la bicicleta com una biga i reduir significativament l'alçada total del cos. L'inconvenient era que els seus pneumàtics eren massa petits. No obstant això, a principis del segle XX, els patinets amb una estructura senzilla i una gran practicitat eren molt rars. Aquest tipus de cotxe no només es va produir als Estats Units, sinó també a Alemanya.
L'aparició dels patinets és una revolució, amb avantatges que el cross cycling no pot substituir, sobretot per a les dones, aquest tipus de transport és extremadament convenient. A la dècada de 1930, molts països d'Europa van començar a produir aquest nou tipus de vehicles, i Itàlia va ser la que va portar els scooters al clímax. Això no és perquè les dones italianes prefereixin el transport mecànic, sinó per la guerra. Va ser durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia va dissenyar patinets plegables específicament per als soldats aerotransportats. Aquests patinets es podien plegar i eren molt petits, la qual cosa permetia als soldats portar-los amb ells.
Scooters en guerra
1, Kashmann
A la guerra, les tropes aerotransportades sempre han tingut una alta taxa de baixes. Després de l'aterratge en paracaigudes des de l'aire, les tropes aerotransportades sovint tenen dificultats per reunir-se ràpidament en una formació regular, el que fa que molts paracaigudistes s'enfrontin sovint al perill de lluitar sols. Per resoldre el problema dels paracaigudistes que es reuneixen ràpidament als llocs designats després de l'aterratge, l'exèrcit nord-americà necessita urgentment un nou tipus de transport: patinets plegables.
Quan es tracta d'aquest tipus de cotxes, cal dir Charlie Armon. El 1914, als 27 anys, Charlie Amon va formar l'Iz Manufacturing Company amb el seu pare a David City per produir dispositius de propulsió de canonades subterrànies. El 1923, Amun va adquirir la Yale Hopwell Company situada a Lincoln City. L'arribada de la Gran Depressió va donar a Izz Manufacturing una rara oportunitat per adquirir Kashmann Company a un preu baix. Després, Kashmann es va convertir oficialment en el nom de la nova empresa.
Kashmann Company va descobrir que les perspectives del mercat dels scooters eren enormes, de manera que l'octubre de 1936, Kashmann Company va produir el primer prototip de scooter i es va preparar per a la producció en massa. El primer patinet produït per Kashmann va ser el tipus 1-1, seguit del tipus 1-2, i així successivament. El preu inicial del patinet era d'entre 132 i 140 dòlars. Més tard, es van desenvolupar diversos models de patinets, inclosos vehicles de lliurament de càrrega i uns patinets de tres rodes. El scooter Kashman és molt popular al mercat, però la seva reputació veritablement destacada encara prové del fum de la Segona Guerra Mundial.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial va impulsar els nord-americans a prestar més atenció a la producció d'equipament militar. Després de descobrir la dificultat del muntatge ràpid dels paracaigudistes després de l'aterratge, van començar a buscar nous mitjans de transport. Tot i que un jeep és una bona opció, no es pot deixar caure en paracaigudes, i l'exèrcit nord-americà necessita urgentment un vehicle petit amb una estructura senzilla i un pes lleuger per a un sol motor. Sota aquests requisits, els patinets s'han convertit en una molt bona opció.
Kashmann Company ha produït més de 15.000 scooters de dues rodes i tres rodes per a diverses unitats militars dels EUA, que s'utilitzen àmpliament en diversos camps, bases i ports militars dels EUA. Especialment per a les necessitats dels soldats aerotransportats, Kashmann Company ha produït especialment scooters aerotransportats per a ells. Aquest tipus de patinet és el Kashman 53, que és una mica més pesat que els scooters normals i té un pes total d'uns 116 quilograms. Es pot transportar amb avió o deixar caure directament amb paracaigudistes mitjançant un paracaigudes. El cotxe està equipat amb un dispositiu circular per fixar el paracaigudes, i també hi ha un petit ganxo de remolc a la part posterior que es pot utilitzar per remolcar petits remolcs. La velocitat màxima del scooter Kashman 53 arriba als 64 quilòmetres per hora, cosa que és especialment important per als paracaigudistes que necessiten amb urgència formar una capacitat de combat grupal. El scooter Kashman 53 compta amb engranatges de transmissió més grans i està fet de metall resistent soldat. El Kashman 53 té un disseny robust i un estil senzill i clar. Tot el cos és un marc soldat de tubs d'acer i plaques d'acer, amb el motor situat per sota del seient i el dipòsit de combustible cilíndric horitzontalment per sobre de la part posterior del motor. Tot el cos pot suportar impactes i cops greus de caigudes d'aire. En el combat real, alguns paracaigudistes es van sorprendre al descobrir que alguns patinets encara podien conduir encara que els seus quadres ja s'havien deformat.
De 1942 a 1945, Kashmann Company va produir un total de 3734 scooters Kashmann 53. El vehicle va ser ben rebut pels militars i, a més de ser molt utilitzat pels paracaigudistes, el scooter Kashman també es va distribuir als soldats missatgers i als oficials militars i navals de nivell mitjà i inferior a la zona de segona línia. Fins a la guerra, Kashmann Company va continuar produint el cotxe i el va rebatejar "Kashman Eskimo".
Val la pena esmentar que durant la guerra, Kashmann Company també va ser un dels tres majors fabricants de fusibles de bombes (dispositius d'iniciació de bombes i bombes) als Estats Units. Durant la Segona Guerra Mundial, va fabricar més de 8,5 milions de fusibles per a l'exèrcit nord-americà i va ser elogiat per l'exèrcit i la marina dels EUA per la seva gran producció i l'excel·lent qualitat del producte.
Després de la Segona Guerra Mundial, Kashmann també va produir carros de golf elèctrics de tres rodes i vehicles de lliurament de correu. Tot i que l'era dels scooters Kashman ha desaparegut per sempre, la gent mai oblidarà aquells Kashmans que anaven vestits amb un esperit verd militar i antic.